.o0 EPÍTOM.DESCONSTRUCCIÓ : UN COMUNICÒLEG (Versió sintética 2.1) 0o.


Pere Lluis Pla BoixoEPÍTOM.DESCONSTRUCCIÓ :
Per fi un escrit eXotèric!!!!
s’admeten crítiques constructives

EPÍTOM.DESCONSTRUCCIÓ :
UN COMUNICÒLEG (Versió sintética 2.1)

COMUNICOLOGIA EQUANIMISTA O RECIPROCISTA, PER A ACTIVISTES CULTURALS O SOCIALS, PACIFISTES O NOVIOLENTS.
Una epítom-desconstrucció, pretén ser : un grau de síntesi ideal, conscientment subjectiva. (epítodesconstructor : Plaboixó)
“El moviment dialèctic, compensa una idea precedent (tesi), primer negant-la (antítesi), per llavors conservar-la en abast diferent (síntesi)” (Fichte).
“Una comunicació d’allò incomunicat per excomunicat : raó de raons i sense raons” (Ortíz Osés).
“La cultura no descansa, és passar per les paraules, per suscitar un pensament contra les paraules” (Deleuze).
“Que el nom s’acomodi al significat i que aquest s’ajusti al fet. I que en ma paraula, no hi hagi res impropi” (Confuci).
“Ara per ara, el món és una immensa torre de Babel, on ni les pedres s’entenen” (Cayetano Arroyo).
“No negui el món, plantejant un ideal quimèric desconnectat de la vida” (Nietzche).
“El que puguis aportar a la societat, és l’únic que ens pot salvar” (Z.Bauman)
“Que el meu judici estigui basat en l’harmonia de tot el creat” (J.Murphi).
“Sàpiga estimar l’enemic, i alhora, protegir-me’n” (Xirinacs).
“La incomunicació és la font de tota violència” (Sartre)

SLOGAN Nº1 : RECIPROCITAT FRACTAL : EL TOT ES REFLEXA EN LA PART, I VICEVERSA, LA PART ES REFLEXA EN EL TOT.
LA PAU SOCIAL : L’EQUILIBRI UNI-MÚLTIC O UNI-DIVERSAL CLAMA :
“PER UNA UNITAT NO-UNIFORMA, ENSEMS, QUE UNA DIVERSITAT NO-FRAGMENTADA”.
LA PAU PSICOLÒGICA : Sense un simbòlic, conscient i constant reequilibri, LLIBERTAT-IGUALTAT, no pot haver fraternitat.
LA PREVENCIÓ : Imposar és violència, suggerir és no-violència, el problema està, que hi ha moltes maneres subtils i deslleials d’imposar.
“La falsa pietat, disfressada com opressió institucionalitzada”(Nietzche). La finalitat és compartir o propondre, però no sotmetre, ni ser sotmès.
ELS TRES TIPUS DE RELACIÓ FONAMENTAL (Rafael Alvira)
DE SUBORDINACIÓ : No deixo ser plenament a l’altre.
D’INDIFERÈNCIA : EL deixo ser, però sense interessar-me per ell.
D’AMISTAT : El deixo ser, però alhora, m’interesso per ell.
L’EQUILIBRI ASSERTIU-EMPÀTIC O L’ULTRA-CENTRE-DINÀMIC DE “L’EMITENÇA-REMITENÇA”, TRACTA DE :
l’ASSERTIVITAT del “DEFENDRE’S SENSE OFENDRE” i l’EMPATIA del “COMPRENDRE SENSE PERDRE’S”.
O bé : “En l’emetre : no-oprimir, i en el remetre : no-deprimir-se”
CONSCIÈNCIA RELACIONAL (C.R.) : (Bert Hellinger)
La C.R. està al servei de tres necessitats : vinculació, equilibri-donar-prendre i ordre.
I cada una d’elles, apareix, per una sensació particular de culpa o innocència.
VINCULACIÓ : Significa pertinença, aixopluc, proximitat, vincle. ORDRE : Són les regles de convivència d’un grup.
EQUILIBRI DONAR-PRENDRE : És la compensació de les tendències antagòniques, tornant exactament el mateix que s’ha rebut.
La interacció del donar-rebre regulada fins arribar al just equilibri, fa possible l’intercanvi en els sistemes humans.
La C.R. serveix a les tres necessitats, però no es poden fer servir les tres a la vegada, sense quedar en deute amb les restants.
L’equilibri D-P : omple el que l’ordre abasta, l’un és l’aigua, i l’altre el gerro, l’ordre recull, l’equilibri D-P : flueix.
L’ordre i l’equilibri D-P : s’entrellacen en el seu actuar. El desnivell entre guany i pèrdua, produeix una dinàmica que tendeix a la compensació.
Rebent quelcom de l’altre, perdo quelcom de ma independència. Que no doni més del que estic disposat a rebre.
La relació pot donar-se per acabada, si es torna el mateix que s’ha rebut, però retornant una mica més,
es crea un desequilibri que fa que el procés continuï.
La felicitat es regeix per la quantia del donar-prendre, a més intercanvi equilibrat, més felicitat.
Però, més vinculació, o menys llibertat aparent, aparent.
L’última possibilitat d’arribar a l’equilibri entre donar i prendre, és l’agraïment.
Donant les gràcies, tu em dones, independentment de que jo, en algun moment, pugui retornar-t’ho, i jo ho prenc de tu com un regal.
Però : “Quants n’hi ha, que donen allò dels altres” (C. Arroyo)
PREÀMBUL : EL SENTIMENT POSITIU ÉS NECESSITAT SATISFETA I EL NEGATIU, NECESSITAT INSATISFETA : ( M.B.Rosenberch)
Principals necessitats, són per exemple : les de nutrició, atenció física, integritat, cultura, autonomia, interdependència, esbargiment, celebració, etc.
“No em prohibeixi el desig, sinó que no m’esclavitzi la necessitat” (Xirinacs)
ASSERTIVITAT NO-CULPABILITZADORA O EMISSIÓ CENTRADA : L’AUTOAFIRMACIÓ CLARA, PERÒ NO-ALIENANT : ( M.B.Rosenberch)
Eviti judicis moralistes que pressuposin error pel fet de no estar d’acord amb ma pròpia escala de valors.
Sàpiga expressar les pròpies necessitats, sense exigències, positiva i clarament, esbrinant ser entesos.
Fagi observacions no culpabilitzadores. Expressi els sentiments sense retrets. Usi un vocabulari de precisió emocional.
M’expressi centrant-me en el que vull, en comptes del que no vull; evitant vaguetats, abstraccions o ambigüitats.
Faci peticions sense exigències, assegurant-me, que realment, l’altre desitja fer-ho.
EMPATIA NO-AUTOCULPABLE O RECEPCIÓ ATENTA, PERO NO-ALIENADA : ( M.B.Rosenberch)
Entengui l’empatia com autobuidament per escoltar. Abans de satisfer peticions, esperar l’expressió plena, parafrasejant-la si cal.
Sàpiga detenir-me, respirar conscientment o retirar-me, si observo dificultat en el meu propi oferiment empàtic.
Oferir empatia tant pot permetre ser vulnerable, com escoltar la paraula “no”, sense prendre-la com un rebuig personal.
Sigui quin sigui el grau de reconeixement de l’error, no m’enredi en sentiments d’auto-odi, sinó que aprengui de l’error, guia del creixement personal.
Actuant al servei dels propis valors i no per deure o pressió, l’auto-perdó, que dissolt la pròpia culpa assumint-la, em sostrau de la ira o depressió.
LA FORÇA : ( M.B.Rosenberch)
Usi la força protectora per evitar un mal o injustícia, i no la força punitiva o de càstig (d’atac físic o psíquic), la qual genera resistència.
En lloc d’usar coerció, propiciï que l’altre actuï en la consciència de que el propi benestar i el dels altres és coincident.
L’AGRAÏMENT : ( M.B.Rosenberch)
Rebi l’agraïment sense sentiment de superioritat ni falsa modèstia, celebrant-lo junt amb la persona que me l’ofereix.
Però no doni elogis com a forma de manipulació al comportament dels altres.
EL BALANCEJAMENT: El binomi on rau el centre seria : La possibilitat-assumpció en allò psicològic, així com la llibertat-igualtat en allò social.
L’atenció en l’observació integradora dels extrems, sostrau de la inflexibilitat del dogma, justament, per la naturalesa de la constant mobilitat,
balancejada en la situació pragmàtica. “La veritat, és quelcom que apareix a cada instant”(Gandhi)
L’art del centrament, tracta de saber distingir els oposats, ja que entre la culpabilitat o l’evasió, hi ha la responsabilitat.
UNA POSSIBLE OBTENCIÓ DE CENTRAMENT O FORÇA INTERNA : M’obro, en la mesura que sé dir no en el punt just.
“No m’enforteixi solament per a mi, sinó per a la comunitat” (Xirinacs)
Tot comunicòleg, com a fet psicosocial, ha de tenir un mínim d’èmfasi o afiançament en allò psíquic o intern.
“La llei combina el fluir de les aigües amb la permanència del riu” (Deleuze).
“Apocar-se és virtut, deixar-se apocar és vilesa” (Quevedo). “Ni orgull desmesurat, ni humilitat excessiva” (Montesquieu)
AUTOCENTRAMENT : “El mal és útil a l’univers, perquè estimula a viure reflexivament i impedeix caure en la indolència”(Plotí).
Davant la radical precarietat, vulnerabilitat, transitorietat i mortalitat humana, l’autocentrament, tracta de conrear :
Una contra-emotiva, no pas fàcil, força de resiliència interna, de confiança, positivitat i servei, per agrair-ho tot, inclús l’adversitat, però la inevitable.
Ja que, “no desnaturalitzar-se vol dir, fugir d’allò desagradable i estimar allò agradable” (Confuci)
“Serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, valor per canviar les que si puc i visió per poder diferenciar una casa de l’altre”(Aristòtil)
Positivar vol dir, enganyar d’alguna manera a l’inconscient, doncs, si un evoca agraïment, és per afinitat que l’energia segueix a aquest pensament.
L’AUTODISTANCIAMENT : Desidentificant-se de les pròpies representacions conscients. Mantenir la visió de la interconnexió de tot.
O bé, per tal d’assolir calma i relaxament, una suspensió del pensament recorrent, mitjantçant l’atenció en l’autoobservació no implicada.
EL DESAFERRAMENT : “Em desaferri del fruit dels meus esforços, però no deixi mai d’esforçar-me, subtil, econòmica i constructivament”
L’APARELL PSÍQUIC : Composat per “l’Allò”, “el Jo” i “el Sobrejó” (Freud)
L’ALLÒ : Motor del comportament, és inconscient i expressió psíquica de pulsions i desitjos, sa funció és reduir la tensió de fam, sexe o agressivitat.
EL SOBREJÓ : Representa la consciència moral i l’autoimatge ideal. Implica autovaloració i retret. Conductes aprobades o recompensades.
EL JO : Es basa, en el concepte realista del món per adaptar-s’hi. Intenta complir els desitjos de “l’Allò” conciliant-los amb els del “Sobrejó”
L’OMBRA : “És la repressió inconscient dels aspectes més menyspreables d’un mateix” (J.Hill).
“No embellir els propis defectes, és apropiar-se de la pròpia ombra, i això no significa actuar segons els seus dictats.(K.Wilber).
Ans el contrari : “Si no m’apropio de la pròpia ombra, l’ombra s’apropia de mi” (K.Wilber). “Un es converteix en allò que es resisteix” (D. Cooper)
Doncs : “La bondat excessiva referma la maldat interna” (Frey-Rohn). “Sigui capaç d’acceptar la pròpia incoherència” (A. del Rio).
“La supressió de l’ombra, degenera en revolta, la identificació en tempestat, punt mig, és el seu devindre conscient”(Jung).
Que amorosa, ni victimista ni cínicament, assumeixi el contingut rebutjat, constituït en agent antagonista i que no reconeixo com a propi.
“Allò útil i allò inútil, constitueixen diferents aspectes de la mateixa cosa, si em decanto per un i reprimeixo l’altre, altero l’equilibri natural” (G.Toub)
“Si la persona procurés ser tan bona, com procura semblar-ho, aconseguiria el seu objectiu” (Cristina II).
PROJECCIÓ : Quelcom que un té a dins reprimit, però actuant, i que ho acabo veient en els altres.
“Al projectar l’ombra, estic distorsionant la meva autoimatge per fer-la acceptable” (K.Wilber).
L’ESTRATÈGIA DE L’EQUILIBRI CIBERNÈTIC :
“La relació intersubjectiva és trobar la justa i harmònica mesura entre l’atracció i la pròpia òrbita”(A. del Rio).
“Quan una acció va en una direcció, i l’altra, en la contraria, en comptes de col.lidir, accedeixen en la causa o font contraria”(Xirinacs)
“Reacció és resistir-se a una acció, i retroacció, és integrar-se al conjunt modificant-lo”(Xirinacs)
“Sàpiga l’esperit femení, que en el rebre, transforma allò que accepte”(Panikkar)
PER UN DEBAT INTENSIFICAT I NO-VIOLENT :
La comunicació equilibrada com a pràctica que busca el dinàmic balanceig : Entre les pròpies necessitats i les necessitats dels altres.
Entre el sentit de la llibertat i el sentit de la igualtat. Entre l’autonomia i la interdependència.
Entre el no-dominar ni el ser dominat. Entre el seduir i el ser seduït . Entre el ser sincer i no-criticar.
LES 4 BASES DEL DIÀLEG JUST :
1- Observar el percentatge d’ocupació del temps de parla de cadascú en proporció al nombre de participants.
2- Donar màxima llibertat expressiva. 3- Identificar quan sorgeixin : Nerviosismes, pujades de to, judicis, recriminacions, repressió, acusacions…
4- Quan això succeïx, saber reubicar el llindar del concepte de respecte. Que sempre serà el dinàmic tempteig d’un punt mig entre les parts.
L’EQUILIBRI LLIBERTAT-IGUALTAT :
La paraula justa, que tempteja entre la ineficàcia i el verí : en la dosi adequada està el remei. Però, “que no m’inquieti la imperfecció!” (Seng Tsan)
A més alt grau de susceptibilitat per part de l’altre : més alt grau de restricció expressiva per part d’un, i més grau d’adequació diplomàtica.
I també, més grau d’oferiment empàtic i per tant, possible informació emesa reprimida.
I potser, major flux d’emissió reubicada, i en conseqüència potser, major flux retornat que pugui semblar o no, abusiu.
Ja que el binomi llibertat-igualtat, mútuament, tal vasos comunicants, es retroalimenten per els dos costats del segment emissor-receptor.
Doncs allà on acaba un sentit de llibertat, n’hi comença un d’igualtat i viceversa.
L‘ÚLTIM ACORD DEL DIÀLEG JUST : o l’establiment de línies vermelles o l’acotament del temps.
“Estar d’acord en no estar d’acord i poder seguir parlant”, els seus límits són els temps acordats, que de fet, és l’autèntic pacte.
ÈTICA ARGUMENTATIVA : (Junger Habermas) Les 4 pretensions de validesa en la parla :
“La meta és la unitat, no la unanimitat” (Dit quàquer)
El llenguatge ens obliga a complir aquests supòsits. Els altres usos són parasitaris d’aquest us ideal :
1 INTEL.LIGIBLE : El parlant ha de ser comprensible pels altres.
2 VERAÇ : El parlant ha de dir el que realment pensa.
3 VERIFICABLE : El parlant ha de donar les raons de la seva proposta.
4 CORRECTE : El parlant ha d’observar el conjunt de normes acceptades pel grup.
Existeix tot tipus de patologia comunicativa, però això, no ha d’excloure un model comunicatiu ideal de referència.
Una pertorbació comunicativa, és deguda a supòsits no admesos, crea anomalia. Llavors s’ha de recompondre la comunicació.
Buscar el consens que garanteixi simetria : igualtat d’oportunitats dels parlants adduint millors arguments.
S’ha de crear una situació de parla on cadascú oblidi les seves diferències (de poder, sexe, edat, i de normes compartides),
ja que la violència regnant les ha posades en dubte. Desprès, el consens es produeix segons el millor argument.
L’ideal de la raó està inscrit en la interacció lingüística. La alternativa al diàleg, no és sinó la violència.
LÒGICA INCLUSIVA
“El contrari d’una veritat profunda no és un error, sinó una veritat contraria”(Pascal). I l’Alonso del Rio, seguint en Pascal, instrueix així :
“La lògica excloent, que no admet que dues proposicions contraries puguin ser ambdues vertaderes, no és l’única lògica”
“És absurd aplicar la lògica dual mentre percebem una realitat parcial i subjectiva”
“La visió completa és la lògica que inclou als contraris en equilibri dinàmic i rapit anivellament de consens i predomini alternat”
“La qüestió és saber aplicar la lògica excloent en les activitats pràctiques o simples,
i la lògica incloent, en les que representen relacions humanes i percepcions de la realitat”
HOLOCRÀCIA I UNIMULTICRÀCIA FRACTAL (quasi sinònims)
Una política creativa que guardi la constant consciència de la bi-direccionalitat unitat-diferencia, reconciliades constantment en equilibri dinàmic.
L’art de la justa i recíproca retribució entre una part i un tot, entre allò horitzontal i allò vertical,
on cap d’aquests dos extrems, es sobre-actuï o sigui alienat.
La transversalitat, més que fer una creu, hauria de poder fer com una ix.
Encara que la part esta en el tot, i que el tot no esta en la part , el tot no es superior, sinó recíproc, ja que el tot sense la part no existiria.
La unimulticràcia seria doncs, una jerarquia de mútua co-existència, lliure de la significació superior-inferior. Dominador-dominat.
DIFERENTS AFORISMES ADIENTS :
“Sintonitzar amb les dues parts del conflicte, on els contradictoris esdevenen complementaris”(Xirinacs)
“Afirmar la nostra veritat, fins i tot si això suposa córrer riscos, sense criticar persones sinó solament idees”(J. Ferrer).
“L’impertorbabilitat del qui sap distingir el plaer necessari del va plaer de l’honor”(Epicur).
“No em resisteixi al mal mitjançant la violència”(Tolstoy). “Violència és la força que impedeix la força de l’altre”(Xirinacs).
“Que la novioléncia ni sigui el refugi dels covards, ni la màscara de cap violència somorta”(Xirinacs).
“Encara que l’altre tingui una idea que em repugna, estic disposat a donar ma vida perquè la pugui expressar”(Voltaire).
“Si esgoto les ganes de prevaldre, de guanyar discussions, de ser reconegut pel meu altruisme,
s’esvaeix l’interès personal i veig les coses tal com són”(A. del Rio).
“La convivència neix del diàleg que celebra les nostres diferències”(Dalai Lama).
LLEI D’OR : No faci als altres el que NO voldria que em fessin a mi, “i tingui molta cura, a l’hora de fer-lis el que SI voldria que em fessin,
no fos cas, que els nostres gustos no siguin coincidents”(Bernard Shaw).
“Donar ni més ni menys que el necessari, ja que l’innecessari crea falsa necessitat”(J.Carbajal).
“En comptes d’augmentar la felicitat dels altres, intenti estalviar-li al màxim el seu patiment” (Karl Popper).
LEMES PER A LA RESPONSABILITAT
Solidaritat pel patiment del proïsme i alegria pel seu benestar. Ajudar sense dominar i amb certa discreció.
Impassibilitat no-inhibida. Agrair-ho tot. Sentit d’integració humana i planetaria. Coherència entre mitjans i finalitat.
En l’era de “l’ecologicidi”, decreixement sostenible pot significar :
“Que la falsa necessitat és voler tenir o consumir més, i que l’autèntica necessitat, seria augmentar el ser o el saber” (Carta de la Terra)
“El que pugui fer d’una manera senzilla, no ho faci d’una manera complicada : Això és sostenibilitat” (Xirinacs)
Humanitzar la humanitat. Reconèixer la dignitat de l’adversari. Evolucionar cooperant. Apostar pel poder de la vida.
Materialisme e inmaterialisme equilibrats. Perdó i transparència alhora. Pietat i severitat alhora. Neutralitat dinàmica.
“Puc restar en pau enmig de la combativitat”(A.Blay)
Copyleft : Pere-Lluís Plaboixó 2014.
El Copyleft és llicència oberta, que s’alegra quant la font és citada o referènciada.
Bibliografia : Comunicación no violenta de Marshall B. Rosenberg. Felicidad dual (Bert Hellinger i su psicoteràpia sistémica) de Gunthard Weber
I Vikipèdia i voltants.

Acerca de tashivasudeva

.o0 En la red y fuera de ella nos podemos agrupar personas interesadas en implementar una (r) Evolución Interior ( Psicológica – Ética y Transpersonal_Transmental_Translingüística) unida a una (r)Evolución exterior (Política-Social-Económica-Artística y Educativa). Podemos trabajar en asamblea y en red desarrollando la conciencia grupal-etnocéntrica y actuar localmente teniendo en cuenta que la realidad se puede interpretar como holónica, fractal e interdependiente… así, lo que sucede localmente repercute globalmente. Podemos tener en cuenta que si somos librepensadoras y librepensadores vamos a tener puntos de discrepancia en nuestros posicionamientos… esto no debe asustarnos sino que es una oportunidad estimulante para desarrollar la empatía con el fin de permitirnos ensanchar y ampliar nuestro punto de vista sobre QUE hacer en la (r)Evolución Integral como primer punto… COMO hacerlo como segundo punto y pasar a la ACCIÓN como tercer punto. Cuando hay discrepancias es debido a que un@ defiende una TESIS y otr@ una ANTITESIS pero si somos lo suficientemente perspicaces y empátic@s, entre la TESIS (blanco) y la ANTITESIS (negro) podemos lograr una SÍNTESIS (gris) que integre las dos perspectivas aparentemente contrapuestas. También vamos a encontrar mucha Sinergia gracias a los puntos de Consenso-Unidad entre nosotr@s... Esto nos facilita muchísimo el trabajo en grupo. Cuando se da consenso sobre QUE hacer y COMO hacerlo… la implementación de la propuesta tiene la fuerza-energía y el apoyo de todo el grupo, esto permite derribar fácilmente los obstáculos que puedan aparecer en el intento de llevar a la praxis una idea consensuada. Asi pues podemos trabajar con los pies en la tierra encontrando nuestro ritmo y grado de compromiso con el Ideal implementable … balanceando y gesionando nuestra Libertad y nuestra Unidad en relación con nuestro grupo de afinidad en esta (r) Evolución inevitable. Tenemos una capacidad muy amplia de incidir en el medio… esto es poder y responsabilidad… No votamos cada cuatro años… cada pensamiento, palabra y acción que realizamos a cada segundo está construyendo nuestra realidad matizando los Campos Morfogenéticos de energía Evolutiva o Involutiva… cada vez que movemos el dinero votamos alimentando a la Involución o a la (r) Evolución por esto uno defiende la Banca Ética. Tod@s Junt@s podemos co-crear una transformación que se exteriorice en nuestros aspectos personales (egocéntricos), grupales (etnocéntricos) y universales (mundicentricos) 0o.
Esta entrada fue publicada en Activismo Social, Arte, Espiritual, Filosofia, Poesia. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s